La conferència titulada, Ramón Pané: la primera fuente y la más rigurosa sobre la vida, costumbres y religiosidad de los tainios, es va celebrar en la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra i va estar a càrrec de Mercedes, catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat de Barcelona.

La conferència titulada, Ramón Pané: la primera fuente y la más rigurosa sobre la vida, costumbres y religiosidad de los tainios

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

abril de 2023

La figura del monjo català en la història que relata els primers anys de l’arribada de Colón a Amèrica, ha estat sorprenent com desconeguda. Per a entendre-ho, és necessari situar-nos l’any 1492 quan, segons recerques històriques, els reis catòlics, Fernando i Isabel, es trobaven en el Monestir Sant Jeroni de la Murtra al retorn de Colón del seu primer viatge.

Malgrat no comptar amb un document que validi de manera oficial aquest fet, per a Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, els esdeveniments d’aquest llavors fan que resulti versemblant la visita dels monarques en aquest lloc.

Segons narra la història, el 7 de desembre de 1492 el rei Ferran va resultar ferit per un payes de nom Joan de Canyamars en les escalinates de l’antic palau Real Major. Preocupats per la seguretat de la família reial i del rei Ferran mateix, la cort real va decidir traslladar-se cap a Sant Jeroni de la Murtra.

Un orde religiós de confiança per als reis i on Fernando podria recuperar-se amb tranquil·litat. Al mateix temps, a l’abril de 1493, Colón arriba a Barcelona i se sap que va sostenir una reunió amb els reis catòlics la qual, segons la coincidència de les dates, podria haver-se efectuat en aquest monestir.

En aquest context, entra en escena el frare jerònim Ramón Pané de qui es té registre cap a part de l’orde dels jerònims i qui per a aquest llavors habitava en Sant Jeroni de la Murtra. Segons el seu propi testimoniatge, es considerava “un pobre ermità de l’orde de Sant Jerònim”.

Pané es va embarcar amb Colón cap al segon viatge, un esdeveniment que se suma al fet de la presumpta presència dels reis catòlics en La Murtra i amb això la possibilitat que l’almirall i el monjo jerònim es coneguessin amb anterioritat. El 28 de novembre de 1493, Pané va arribar amb la flota de liderada per Colón al fort de Nadal i es va dirigir per la costa cap a la Isabela (nord de l’illa Espanyola, República Dominicana), on va desembarcar el 2 de gener de 1494.

Instal·lats en territori indígena, Pané compleix les ordenis de Colón i aprèn l’idioma dels indígenes. Segons rescata Mercedes Serna, el primer any del monjo català en aquestes terres les va passar en la Magdalena amb el cacic anomenat Guanaoboconel.

En 1495, Colón li demana al monjo que es traslladi a la fortalesa de la Concepció, amb el cacic Guarionex, senyor de la Managua, perquè aprengués una llengua més general, el taino, amb el propòsit que s’informés i li documentés sobre les creences i idolatries dels aborígens, amb vista a la seva evangelització.

Entre 1495 i 1496, destaca Serna Arnaiz, Pané degué obtenir els informes sobre les creences dels tainos que constituirien la seva obra Relació de les antiguitats dels indis, la qual va acabar d’escriure en 1498. Segons comenta la investigadora que explica Pané, veient que el cacic no tenia bona disposició per a rebre l’evangeli, van decidir ell i els seus companys, marxar-se on millor fruit poguessin obtenir, assentant-se en el cacicat de Mabiauté.

El text de Pané ha estat fonamental per a entendre les creences i estructura social dels tainos. Va tenir importància i transcendència en el que després va ser la “evangelització” que van sofrir les cultures indígenes. Tots aquests fets els destaca Mercedes en la seva conferència que pot ser vista en aquest enllaç del canal oficial de YouTube del Monestir: