Paisatges estimats

En el marc de la festivitat de Sant Jeroni, presentem amb molt de goig aquesta primera exposició de pintura de paisatges a l’oli de Josep M. Nuet Martí, una de les facetes en les quals va excel·lir com a artista, amb el títol de «Paisatges estimats».

No és gens difícil de justificar la tria dels dos indrets escollits: Sant Jeroni de la Murtra i Montserrat.

Per una banda, les parets carregades d’història d’aquest antic monestir de Sant Jeroni ja havien mostrat, fa uns quants anys, un bon conjunt d’obres de Josep M. Nuet Martí; també hi va pintar l’any 1988 les pintures exposades, i avui guarden la seva obra —el llegat Josep M. Nuet Martí—, donada pels seus fills a la Fundació Catalunya-Amèrica – Sant Jeroni de la Murtra.

Per l’altra, Montserrat és un indret que visità una infinitat de vegades al llarg de la vida. De jove hi havia anat disset vegades a peu des de Barcelona, sempre disposat a acompanyar algú que de cap manera no volia equivocar-se de camí, i quan encara érem petits, acostumàvem a anar-hi el dia dels Reis, en què teníem assegurat de trobar-hi pau, quietud i recolliment.

Sovint també passa que estimem especialment els indrets per les persones que hi habiten. I en el cas de Montserrat, a l’estimació que el pare professava a la Mare de Déu, s’hi unia l’estreta amistat amb el P. Oriol Diví, un artista excel·lent i un gran monjo, amb qui tota la família teníem unes llargues i càlides converses quan hi anàvem.

Una cosa semblant li passava amb el monestir de Sant Jeroni. El pare estimava de debò les persones que fa molts anys hi van posar els fonaments de la vida que avui anima la comunitat, hi sintonitzava profundament i, poc amic del xivarri i de l’ampul·lositat, percebia el valor de la soledat i el silenci, i assaboria agraït l’harmonia que irradiaven.

Estem ben segurs que, des del goig de la plenitud i la benaurança, avui està molt content de l’exposició que inaugurem.

Eulàlia Nuet Badia

Josep Nuet Badia