Sis segles d’històries
Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, propera a la ciutat de Badalona. Va pertànyer a l’orde dels jerònims i va ser fundat, el 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, sobre l’antiga casa de Ça Murtra. Els monjos el van habitar fins al 1835, data de la seva crema parcial. Afectat per la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser subhastat i es va convertir en colònia d’estiuejants durant molts anys. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López va comprar el lot principal per tal de convertir-lo en recinte de solitud i silenci i, també, per aconseguir-ne la restauració.
Un fet notable va ser l’entrevista dels Reis Catòlics, benefactors del monestir, amb Cristòfor Colom, en arribar del seu primer viatge al Nou Món, l’abril del 1493. Colom es va emportar al jerònim fra Ramon Pané al seu segon viatge, que és considerat el primer evangelitzador i etnòleg d’Amèrica pel seu treball amb els taïns de La Hispaniola, avui República Dominicana.
El monestir és conegut com La Murtra a causa del arbust que donava nom a l’antiga masia. Las seves flors blanques són símbol de pau. No obstant això, el seu nom canònic és Santa Maria de la Vall de Betlem.
Els monjos i els seus notables visitants
Els monjos jerònims es consideraven a ells mateixos ermitans en comunitat, tot seguint l’exemple del seu patró, sant Jeroni. Passaven bona part del dia en solitud i silenci, fent contemplació i pregària. Però també vivien la dimensió comunitària: resaven l’Ofici Diví, feien els àpats i certes activitats conjuntament. A més, totes les decisions que afectaven a la comunitat es prenien per consens.
A l’orde jerònim no hi ha sants canonitzats, per humilitat no ho han volgut. Amb tot, alguns priors de la Murtra tingueren fama de santedat ja en vida: Jaume Planas, Reginald de Ruan i Miquel Piquer, el s. xv, o Agustí Galzeran de Gualbes, Pere Benejam, Pere Alsina i Mateu Blanch, el s. xvi, entre d’altres.
A més de les seves repetides visites, van ser bene-factors del monestir al llarg del temps, reis com Joan II, els Reis Catòlics, Carles I, Felip II i l’emperadriu Maria; nobles com Francesc Olivó d’Auvèrnia; intel·lectuals com Jaume Ramon Vila, Fèlix Torres i Amat, i artistes com Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn. El 1993 es van comme-morar els 500 anys de l’entrevista entre els Reis Catòlics i Colom, amb l’assistència dels Reis Joan Carles i Sofia i del president de la Generalitat.
Joia del gòtic català
L’eix del monestir és un claustre de dos pisos, obra de Pere Bassets i Jaume Alfons (que també va dissenyar el de Montserrat). Al seu voltant hi havia les principals dependències: la porteria, l’Obra Nova, l’església, el capítol, el refetor, la cuina. Al pis de dalt es trobaven les cel·les i l’accés al cor de l’església.
El claustre, del gòtic tardà, conté abundant decoració escultòrica, encara policromada. Als permòdols trobem retrats de monjos, papes, reis, nobles, consellers, mercaders. Als arrancaments dels nervis de les voltes hi ha motius heràldics i, a les claus de volta, escenes bíbliques, sants i escuts. Al bell mig del jardí hi ha un brollador renaixentista, acabat el 1502, a més d’un pou del 1469 i un exemplar de murtra silvestre de més de cent anys.
Altres estàncies són la torre de defensa (1598), l’Obra Nova (s. xvi), l’hostatgeria, les dependències agrí-coles, l’infermeria i el celler. Va comptar també amb arxiu, biblioteca i farmàcia. El refetor va ser construït gràcies al rei Joan II. Conserva pintura gòtica i barroca i un mural al·lusiu a una visita de Carles I. L’església, avui enrunada, és en part obra de Tomàs Bersa, constructor de l’antiga Universitat de Barcelona i del Pati dels Tarongers de la Generalitat.
